Gafasdepasta.net

Se terminó la larga travesía del desierto. He aquí el iPhone 3G.

A partir del 11 de julio en las tiendas Movistar.
¿Podremos esperar?

Genial sketch -como todos- del programa Polònia de TV3.

Recientemente ha visto la luz el tráler en español de Sexo en Nueva York: La película. Es de esos que te adelanta gran parte de lo que pasará en el filme, lo que, quizás, hará que algún desaprensivo deje de acudir raudo y veloz el 20 de junio a las salas para verla.

Sin embargo, lo que está clarísimo es que los fans de la serie iremos en peregrinación hasta donde haga falta para verla el mismo día del estreno. ¡Faltaría más! Lo que sea para disfrutar, ¿por última vez?, de nuestras cuatro neoyorkinas favoritas.

Si te enganchaste a la serie no puedes perdértela, y sino fué así tampoco, ya que al salir de la sala amarás irremediablemente a estas cuatro mujeres. A ellas, a sus historias, a sus bolsos y por supuesto a la ciudad que alberga todo el glamour de una de las mejores series de televisión de la historia: New York.

PD: Ojo al bolso Effeil Tower que Carrie lucirá en algunas secuencias de la película. Es de Timmy Woods Beverly Hills, lleva incrustados 6300 diamantes de Swarovski y su precio es de 2750 dólares. Si te has enamorado de él pero no dispones de los más de 1800€ para adquirirlo, puedes comprarlo aquí por poco más de 400 dólares.

Segons informa Europa Press, l’Institut d’Estudis Catalans està considerant seriosament adaptar la definició de la paraula matrimoni a la nova realitat social existent a l’Estat, un cop aprovada la llei dels matrimonis homosexuals.

En una entrevista a RAC1 el President de la Secció Filològica de l’IEC Joan Martí, ha afirmat que des de l’IEC volen trobar “aquella definició, aquella explicació suficient i clara, que aprovi tothom i que sigui una aportació positiva i rigorosa”. També ha afirmat que avui per avui, tots els diccionaris defineixen matrimoni com la unió entre un home i una dona, però que actualment aquesta és “insuficient i incomplerta“.

Però com tot en aquesta vida no poden ser flors i violes, el President de l’associació religiosa, carca, retrògrada i homòfoba e-cristians Josep Miró i Ardèvol ja ha criticat aquesta iniciativa de l’IEC amb el tant sobat argument de que mesures com aquesta van en contra del matrimoni tradicional. Res de nou.

Algú pot pensar que es tracta d’una anècdota mancada de rellevància, però penso que és sumament positiu el fet de normalitzar una realitat que afortunadament avui en dia és habitual, i a més està plenament acceptada per una majoria amplia de la societat.

Actualitzem-nos doncs.

Hoy 17 de mayo es el Día Internacional de las Comunicaciones y Sociedad de la Información, mayormente conocido como el Día de Internet.

Sin él, no estaríamos ni yo escribiendo ni tu leyendo.

Y lo que nos queda…

¡Enhorabuena!

Así se llama el track 5 del nuevo álbum de La Diva, personalmente el que más me gusta de todo el disco. A falta de videoclip, os dejo su presentación oficial en la gala del martes de OT con los triunfitos incluidos. Gracias a Dios a Esther se la oye más bien poco.

Siete años después ha vuelto. Todos en pie.

Per molt que alguns embaucadors no ho vulguin reconèixer, està clar que dues temporades lamentables condueixen a la fí d’un cicle. D’ una etapa que es preveia extensa i gloriosa, i que s’ha quedat a mig camí. I amb ella, les il·lusions de milions de socis i aficionats que han vist dinamitades i enterrades totes les seves esperances dipositades en el club del seu cor.

Poc es pot dir després de tantes decepcions. Jo em quedo amb les paraules d’en Joan Maria Pou, el narrador dels partits del Barça a RAC1, que durant la retransmissió del clàssic del passat dimecres va resumir en dos minuts el que senten tants i tants barcelonistes d’arreu del món.

He editat el tall de veu i us el deixo a continuació.

boomp3.com

Res més a afegir.

Ha vuelto.

Y con más fuerza que nunca, pues la reina del pop ya es nº. 1 de iTunes con su nuevo álbum Hard Candy tras solo una semana en el mercado.

• Comprar Hard Candy en iTunes.

Ahir el Jordi em va passar l’enllaç d’una carta publicada a l’edició de Màlaga del diari 20 Minutos enviada per un analfabet lector.

Després de llegir-ho i de patir un atac d’indignació, vaig respondre el següent en calent:

“És realment escandalós.
Resulta que Catalunya paga gust i ganes i a sobre ens hem de sentir que som insolidaris i que només pensem amb nosaltres. Que només ens interessa Ejpaña pels diners Però quins diners! Si hi ha un diferencial de vuit punts entre el PIB català (la riquesa que aporta al conjunt de l’Estat) i el que rep en inversions per part del govern. I diuen que hem d’estar agraïts! El que aquest energumen que ha escrit la carta no deu saber, és que amb els diners que desapareixen de Catalunya estem subvencionant territoris com per exemple Màlaga.
I amb això de l’aigua algú els hi hauria d’explicar que aquí patim un problema real de sequera, que l’àrea metropolitana de Barcelona té mancançes d’abastiment, i que no la volem per regar camps de golf com els gurús de “l’agua para todos” amb València i Múrcia al capdavant.
És penós el nivell d’ignorància d’alguns imbècils que no tenen opinió pròpia i es limiten a repetir el que diuen la COPE, El Mundo i d’altres mitjans de desinformació. Que no se n’adonen de que si encara depenem del govern central és perquè no ens dónen més autonomia? No volem que ens resolguin res de res!
El més positiu de tot això és que amb opinions com aquesta, cada cop més gent té clar que amb Ejpaña el millor que ens pot passar és ser bons veins i cadascú a casa seva.”

És evident que en trenta anys practicant pedagogia per tal de fer-nos entendre a la resta de l’Estat, no hem avançat gens. Resulta descoratjador veure com els temps passen i la percepció que tenen de nosaltres és exactament la mateixa que han tingut sempre. El pitjor és que no es veu ni un brí de comprensió en aquells que no els hi convé -bàsicament per raóns econòmiques- entendre que Catalunya és el que és molt avans que de l’Estat espanyol existís.

Prou doncs, de pedagogia. Prou d’intentar explicar-nos a uns que fan oïdes sordes davant els nostres intents. El President Pujol ho va intentar durant 23 anys sense gaires resultats. I si més de dues dècades de govern nacionalista no van aconseguir-ho, menys encara ho farà un, el principal partit del qual és una sucursal de Ferraz amb la col·laboració dels seus dos socis que actuen com a simples satèlits orbitant a l’entorn de l’astre principal José “Pepe” Montilla.

Com resa la Santa Espina d’Enric Morera: “Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol!”.

Hoy no debe ser un buen día para Mena, el ex oficial del Ejército de Tierra que dijo simple y llanamente que si el Estatut desbordaba su -anacrónico- concepto de lo que debe ser España, habría que bombardear Catalunya con sus 7 mllones y medio de catalanes dentro. Ni para él ni para toda esa carcundia militar del todo por la patria. Patria española, claro.

Que Carme Chacón, con bebé incorporado, sea la próxima Ministra de Defensa, es un paso de gigante por lo que a la igualdad se refiere. Que una mujer esté al mando de una institución tan sumamente machista, la que hace tan sólo tres décadas destinaba a las féminas el rango de sus labores como máximo escalafón al que podían aspirar, supone liquidar de una vez y para siempre la idea de que lo militar es cosa de hombres sobretodo en los altos niveles de decisión, dejando la presencia femenina exclusivamente en tropa y marinería. A partir de ahora, todos deberán cuadrarse ante una mujer, sociata y catalana. Seguro que a más de uno, y de una, le dará morbo tener que hacerlo.

Con esta decisión, la que hace que el ejecutivo de Zapatero esté compuesto por más mujeres que hombres, el presidente puede estar preparando su sucesión. ¿No se lo creen? A los hechos me remito: Bachelet fue Ministra de Defensa en Chile. Y hoy es Presidenta de la República… Como diría Laporta “¡al loro!” con Carmen.